Un cop vam arribar a l’aeroport de Bolognya, ens vam trobar amb els companys del grup de San Luca que ens van rebre amb un cartell molt graciós, per si no els coneixíem, que deia contrada de San Luca.
Tots ens vam posar a riure ja que el cartell no era necessari. Allí a peu d’aeroport estava el gran Marco, el seu germà, i Mele, que va fer d’intèrpret durant la nostra estada a la magnífica ciutat de Ferrara.
Un cop a l’hotel, dutxa, i sense perdre ni un minut a passejar pels carrers més cèntrics de Ferrara, acompanyats de Marco i Mele. Just al cor de la ciutat, a la porta del gran castell, amb un fossat ple d’aigua que segons ens va comentar Marco és dels pocs de tota Europa amb estes característiques, ens trobem al Fede, amb la seva habitual imatge divertida, això sí, no vestit d’abanderat, que és com el coneixem, si no ben vestit i amb bicicleta.
Parlant de bicicletes, hem de dir que si alguna cosa ens ha impactat de Ferrara han estat les dones i les bicicletes, és a dir, la gran quantitat de bicicletes que circulen per la ciutat i la gran quantitat i qualitat de dones que les porten.
Els qui no heu tingut l’oportunitat de veure aquesta manera de viure heu de saber que este mitjà de transport sostenible és utilitzat per anar al treball i a la universitat. A més també s’utilitza per anar de marxa. Ara imagineu-vos anant a un soparet d’aquest que ens mudem amb vestit, tacons, faldilla ... i marxem de casa al restaurant amb bicicleta. Imagineu quin munt “d’uches”. Ens vam quedar sense euros solts.
