Divendres 11 de maig a les 7.48 h, sortim amb tren direcció Barcelona Juanjo, Pepe i jo mateix, que us comentaré tot el que pugue del viatge, Domingo.
Com podreu imaginar les gairebé 2 hores que hem passat al tren, bàsicament han estat de conya, rises, i la confessió de Pepe que pels nervis del viatge no havia dormit, com quan anava d’excursió amb el cole fa...uns quants anys.
Un cop a Barcelona, per poc marxem amb el rodalies a Sitges, en lloc de al Prat-aeroport. Però just al moment de pujar un anima caritativa ens ha salvat.
Un cop a l’aeroport, passem tots els controls, i quines coses, a Pepe el “catxejen”, que fort, no?
El vol de Barcelona a Bolognya, ha estat molt divertit tot i l’ensurt de veure minuts abans de pujar a l’avió com li canviaven la roda perquè havia punxat. Juanjo, que no havia volat mai, estava molt preocupat.
Volem fer menció de dues persones que hem conegut a l’avió, Elena Sanchez i Begoña Haro, aquesta última amb coneguts a les Terres de l’Ebre, concretament a la Cava. Val a dir que aquestes noies han estat tota l’estona pendents de nosaltres, donant-nos conversa, i fins i tot, portant-nos cava. Com ja haureu deduit eren les hostesses de vol.
Com a fet remarcable del dia, podríem dir que jo he begut cava, això si conservant els meus principis a terra, ja que ho he fet al cel.
