Passat un mes del 5è Cucafera Folk ja podem fer una valoració global del que ha estat aquesta edició.
En primer lloc cal destacar la recuperació d'elements d'imatgeria propis de la ciutat desapareguts durant la dècada dels 90. Aquest fet té una especial rellevància ja que aquest any es celebra el cinquantè aniversari dels gegants cristians Rufo i Rubí.
Si resumim aquesta mostra en xifres podem parlar de prop de 2000 baldanes repartides, més de 1000 coques de panoli, 14 colles participants en la trobada, més de 800 assistents al concert i la presentació dels nanos.
En termes generals podem dir que la present edició ha estat un èxit, i que ara ja ens hem de posar a treballar per a la propera, amb il·lusió, i intentant millorar aquells aspectes que creiem que s’han de polir.
Des de la Colla Jove de Dolçainers agraïm a tota la gent que ha contribuit a que tot això hagi estat un èxit.
Tot seguit reproduim el pregó llegit pel president i cap de colla dels gaiters de l'Aguilot en la inauguració d'aquesta edició del Cucafera Folk.
«Il·lustríssim senyor Alcalde, regidors, i a tots els presents, abans que res, bona nit.
En primer lloc voldria fer un agraïment molt sincer a Domingo Tomàs, president de la Colla Jove de Dolçainers de Tortosa, organitzadors del festival Cucafera-Folk, per haver pensat en els Gaiters de l’Aguilot per fer el pregó de la cinquena edició del festival, l’any que celebrem els nostres 15 anys d’història.
És la primera vegada que em toca fer un pregó i com, potser notareu, no se’m dóna gairebé parlar en públic, però intentaré estar a l’alçada i no avorrir-vos gaire.
Actualment tinc l’honor de ser el cap de colla dels Gaiters de l’Aguilot, una entitat que va nàixer ara fa 15 anys per les inquietuds d’un grup de persones que van voler posar música a l’àguila, una de les figures del nostre bestiari. No voldria deixar-me a ningú i, per tant, evitaré dir els noms de tots aquells que van treballar pels Gaiters durant els seus inicis, i al llarg d’aquests quinze anys. Amb tot, voldria fer una excepció i tenir un record pel desaparegut Jordi Michavila, qui va dedicar moltes hores de la seva vida a l’entitat, i en general, a recuperar les tradicions i la cultura populars de la ciutat.
Com he dit abans, els Gaiters vam començar acompanyant musicalment l’àguila, una funció que anys més tard es va estendre als gegants de la ciutat i a la cort de bèsties fins a l’actualitat, tot i alguns anys d’impàs.
Des dels Gaiters, creiem que no podem desaprofitar l’ocasió per fer una aposta decidida per la recuperació del nostre bestiari popular. Potser seria bo que cada colla o entitat de la ciutat que treballem per recuperar les tradicions populars es fes càrrec d’un element del bestiari i del seu acompanyament musical. En tot cas això només és una proposta que potser cal posar sobre la taula.
Al llarg d’aquests quinze anys, els Gaiters de l’Aguilot hem patit alguns canvis. Hem passat d’estar dins de l’associació Llampec Nois de Ferreries i de tenir la seu al nostre estimat Mercadillo, a des de l’any 2000 crear una entitat pròpia: l’Associació Cultural 4+1, que des de fa un any treballem i assagem a les antigues aules de Ferreries, a dins l’Estadi municipal.
En aquesta nova etapa, dins l’Associació 4+1, hem impulsat una sèrie d’activitats sempre amb el mateix objectiu: recuperar la cultura i les tradicions populars. Una d’aquestes iniciatives és el premi de composició per a dolçaina i tabal Jaume Blanch, que va nàixer amb la finalitat de dotar d’una música pròpia a cada figura del bestiari tortosí. Amb l’objectiu assolit, després de sis edicions del premi, seguirem treballant per fomentar la composició de melodies noves que s’incorporin al repertori del folklore de la ciutat.
També dins de l’Associació hem creat la secció ‘Pas a Pas’, on es fan danses tradicionals, molt vinculades a la Festa del Renaixement; i organitzem la Festa de la Primavera perquè els més petits coneguin els jocs i les costums d’abans.
Però si d’una cosa estem orgullosos, és de l’èxit que està assolint l’escola de dolçaina i percussió que hem creat, amb professors titulats. La mitjana d’alumnes ja s’apropa a la quarantena, i potser és símptoma que la música tradicional pot tornar a reeixir.
Enguany, hem fet, a més, de manera excepcional, altres activitats per commemorar el nostre aniversari. Hem organitzat concerts de grups de renom en música tradicional com la Inestable, o la Tresquera en el marc del festival de música sacra. A més, tenim previst editar un llibre amb totes les partitures de la música del bestiari de la ciutat.
Però sempre ho fem tot amb l’únic objectiu de recuperar les tradicions populars, i sobretot passar-mos-ho bé fent-ho. Un objectiu que compartim amb la Colla Jove de Dolçainers de Tortosa, que treballa des de fa 14 anys per la ciutat, i que ha aconseguit ser un referent de l’associacionisme de les Terres de l’Ebre. Des d’aquí vull reconèixer l’aposta que feu per augmentar l’imaginari de la ciutat amb dos gegants propis, l’Àngel i la Cinta, i la recuperació de la cucafera gran, i aquest any, amb la restauració de quatre nanos de la ciutat del segle passat.
Un fet que també vull destacar és la recuperació que heu fet de la gaita tortosina, i del paper tan important que jugueu en la Festa del Renaixement, amb la creació de la colla d’abanderats, única a l’estat espanyol, i que ha permès donar a conèixer la Festa a l’exterior a través de les seves actuacions. Un treball per la cultura popular i una feina ben feta que ha estat reconeguda per part de l’Ajuntament amb la cessió d’un dels pavellons del renovat Escorxador, un lloc que s’ha de convertir en els propers anys en el referent cultural de la ciutat.
I com no, avui no podem oblidar la iniciativa que des de la Colla Jove vau tenir per impulsar el festival Cucafera Folk, al que avui hem donat el tret de sortida. Personalment, ho assimilo a un petit tradicionàrius, en qualsevol cas, una bona idea que permet que les collers de gaiters i dolçainers tinguem una cita anual a la ciutat. En dos dies, el Cucafera-Folk intentar recuperar com eren les antigues manifestacions culturals entorn a la dolçaina i el tabal. Les enramades, i el pas dels gaiters per llocs mítics de la ciutat, tornen aquests dies als carrers de Tortosa.
A més, enguany us vull reconèixer especialment l'homenatge que voleu retre als 50 anys dels gegants cristians Rufo i Rubí, un reconeixement digne, que de ben segur estarà a l'alçada del que es mereixen, i que potser encara no han rebut.
Us he promès que intentaria no avorrir-vos i no ho faré, però no voldria acabar aquest pregó sense expressar el desig, des de la modèstia més absoluta, que les associacions que treballen per recuperar les tradicions i la cultura populars a la ciutat, posem totes de la nostra part per col·laborar i promoure accions conjuntes per aquest mateix fi comú.
La iniciativa de la Colla Jove amb el Cucafera-Folk, o el concert que preparem els Gaiters de l'Aguilot per celebrar els 15 anys amb la participació de les tres colles de grallers i dolçainers de la ciutat, són iniciatives que potser caldria impulsar. Una col·laboració que també hauria de rebre, i crec que el tindrà, el recolzament de les institucions, especialment de l'Ajuntament de Tortosa, ja que sense dubte, anirà en benefici de la ciutat.
Ara sí, per acabar, només em queda reiterar l’agraïment a la Colla Jove de Dolçainers de Tortosa per haver pensat en nosaltres per fer el pregó d’aquesta cinquena edició del Cucafera Folk, i per això des dels Gaiters de l’Aguilot, volem fer-vos un reconeixement amb el lliurament d’un petit obsequi de la nostra entitat.
Moltes gràcies a tots, i sobretot gaudiu de la festa! Per molts anys!»
Ja per acabar hem fet un petit resum gràfic del que ha estat aquesta 5a edició del Cucafera Folk.